Aquest gener s’han reiniciat els treballs arqueològics a Sant Baldiri de Taballera. Les excavacions estan dirigides per les arqueòlogues Gema Vieyra i Carme Ruestes. Aquestes excavacions s’emmarquen dintre d’un conveni de col.laboració entre l’Ajuntament del Port de la Selva i de la Universitat Autònoma de Barcelona. Les excavacions es duen a terme per estudiants del Grau d’Arqueologia de la UAB així com estudiants de Master d’Arqueologia del mateix centre i amb l’ajuda de varis obrers.

Sant Baldiri de Taballera té una extensa història. Presenta una ocupació continuada, amb modificacions i ampliacions constants documentades des del s IX fins el XIX, tot i que les excavacions arqueològiques apunten a un origen d’ocupació humana en l’indret, possiblement anterior, del s. IV al s. VI dC, aproximadament.

Durant els anys 2006-2008 es van dur a terme diferents projectes de consolidació i rehabilitació del conjunt d’edificis del monument, acompanyats dels corresponents treballs arqueològics. Les dues campanyes d’excavacions arqueològiques que es varen fer, van demostrar que Sant Baldiri de Taballera és un excel·lent jaciment on es pot observar l’arqueologia de l’arquitectura d’època medieval i moderna i on es van posar al descobert una gran quantitat d’estructures de diferents períodes històrics.

Seguint els treballs del 2008, els treballs actuals, realitzats per l’Ajuntament del Port de la Selva, la Universitat Autònoma de Barcelona i amb la col·laboració de la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya, es centren en la torre de defensa del conjunt. La torre de vigilància de Sant Baldiri de Taballera, és un Bé Cultural d’Interès Nacional  i es va consolidar el 2008. Ara s’està fent un desenrunament controlat de l’interior de la torre. Al mateix temps s’està excavant el terreny del davant de la torre on la tradició oral ens situava un antic cementiri, tot i que els treballs arqueològics anteriors ja desmentien aquesta opció. El 2007 es va realitzar en aquest indret una cata de 3 x 3 m. on es van posar al descobert un seguit d’estructures. Una part d’aquestes estructures apareixien recobertes amb un paviment d’opus signinum, (és una argamassa construïda amb ceràmica esmicolada, amb l’objectiu d’impermeabilitzar un espai).

S’ha ampliat la zona d’excavació de davant la torre, amb una cata de 15 x 12 m. S’ha iniciat l’excavació en els estrats superficials, on van apareixent molts fragments ceràmics, de producció catalana i d’importació italiana. Els fragments més antics d’aquest estrat superficial els podem datar del s. XVII i XVIII.