Al cim es conserva una església i una estructura de planta rectangular que hi queda adosada. Tanca el recinte un conjunt de muralles a la banda de tramuntana i llevant, per la part més meridional hi ha una defensa natural. Hi ha uns 1800 m2 tancats dintre les muralles.

L’Església és Romànica i la resta d’edificacions són del s. XIII. Destaca una torre o construcció de planta rectangular, les muralles amb set bestorres, alternant planta rectangular i semicircular, Tot el recinte és emmurallat, fins i tot l’entrada s’adapta al terreny accidentat. Aquesta estructura respon a tècniques constructives posteriors al Romànic. Hi ha restes d’encanyissat a les voltes de mig punt de la torre d’entrada i la següent.

A l’exterior del recinte hi ha una cisterna de 7 m de llarg per 4 d’ample, coberta amb una volta apuntada.

Apareix esmentat per primer cop el 904 com a "castrum quod dicunt Verdaria" . L'any 974 el comte Gausfred de Rosselló i Empúries cedeix el castell de verdera al monestir de Sant Pere de Rodes, junt amb altres drets i béns. Es confirma la cessió al Monestir en butlles papals del 974 i 990 i en un precepte reial de 982. Pocs anys després el comte Hug I d'Empúries fa intents per recuperar el castell de situació estratègica, fet que provoca la intervenció del papa Benet VIII.

El 1279, surt esmentada l'església situada al castell que també depenia del monestir.

L'any 1283 el comte Ponç Hug d'Empordà ordena la construcció d'un castell on hi havia hagut l'antiga construcció. El castell de Verdera estava sota les mans dels comtes d'Empúries, amb nombroses discordies amb l'abadia de Sant Pere.

Bibliografia bàsica

Badia i Homs, Joan; Castell de Sant Salvador. Catalunya Romànica. Empordà II. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona. 1999. p. 738-741