Descripció

L’ermita de Sant Baldiri de Taballera forma part d’un conjunt arquitectònic format per l’església, la casa del capellà i altres dependències annexes, tancades dintre d’un recinte parcialment fortificat i una torre circular de vigilància.

Al conjunt s’hi podia accedir per dues portes, una que portava a la casa del capellà i una altra que portava a l’església atravessant un patí interior. Les dues portes tenen accès a través de dos petits ponts sobre una canalització d’aigua paral.lela al costat sud del conjunt.

L’església i la torre són els elements més significatius del conjunt. La torre circular data del 1558, compta amb la catalogació de BCIN, i el seu estat de conservació és parcial, per bé que s'ha consolidat la part existent. La part sud de la torre es va ensulsiar cap el 1963 i els restes en grans blocs han quedat acumulades al costat, donat el pendent de la muntanya, una part s’ha acumulat a l’espai que ocupava la casa del capellà. Al interior de la torre seccionada veiem els restes d’una estructura semiesfèrica i l’obertura d’accés a un pis superior. L’església és l’element que ens permet una seqüència cronològica més àmplia. Els seus murs són testimonis de moltes modificacions. A l’exterior de l’absis trobem restes d’una antiga nau prerromànica, la planta de l’absis actual així com la planta de l’edifici ens porta a la reforma que hi va tenir lloc a la primera meitat del segle XVIII. L’edifici és d’una sola nau amb una capçalera poligonal de cinc cares, no es conserva la coberta, però si dos arcs de diafragma de mig punt i el cor en la part occidental de l’edifici. Aquesta part occidental de la planta no està alineada amb la resta. El presbiteri està alçat uns 20 cm, i a l’absis hi trobem restes d’una volta de llunetes feta amb rajoles i vestigis d’una decoració barroca amb restes decoratius, d’argamassa de motllures i daus. Al costat sud de l’absis hi ha la sagristia. En el mur sud també hi trobem la porta d’accès.

Les referències documentals de Sant Baldiri sempre van lligades a la Casa Comtal d’Empúries, al Monestir de Sant Pere de Rodes i al Bisbat de Girona, dintre de la parròquia de la Selva de Mar.

El primer document que ens parla de Sant Baldiri, és un document del 974 del rei Lluís II d’Ultramar a favor de l’abat Hildesind de St. Pere de Rodes, al mateix any també apareix en un document del Comte d’Empúries-Rosselló, Gausfred, que ampliava les possessions del Monestir de Sant Pere de Rodes. A partir d’aquest moment trobem referències a Sant Baldiri de Taballera i els seu ermità durant tot el període medieval. En època modena, el 1558 trobem datat un document on el mestre de cases Bartomeu del Mar construïa la torre “per guarda de la capella de Sant Baldiri de la Selva”, davant del risc de les ratzies provinents del mar pels pirates. Les visites pastorals del s. XVIII mostren el procès de reformes que ha de viure el conjunt, molt malmés a finals del s. XVII, amb la construcció de la nova planta i amb l’adquisició de nous elements liturgics. A partir de la segona meitat del s. XIX l’activitat a l’ermita devia haver minvat, ja no apareix en les visites parroquials de la zona, tot i que l’església cobra un cens als pagesos arrendataris de la zona, per manteniment del temple. El 1936 els soldats destrueixen el teulat de l’església. Per fotografies dels anys 20 els edificis annexos ja havien començat a ensorrar-se.

Bibliografia bàsica

Badia i Homs, Joan; Sant Baldiri de Taballera. Catalunya Romànica. Empordà II. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona. 1999. p.647-649

El conjunt es troba situada dintre l'àrea de protecció del Parc Natural del Cap de Creus, dintre l'àmbit de Paratge Natural d'Interès Nacional.

La torre de Sant Baldiri està declarada Bé Cultural d'interès Nacional, des del 1985 i el conjunt de l'ermita de Sant Baldiri està catalogada des del 2006 com a BCIL.