Descripció

De la cel.la esmentada en la documentació antiga no en trobem cap resta, només hi ha una referència de l’aparició de sepultures de lloses, medievals quan es construí la rectoria la principis de segle. L’actual església és d’una sola nau construïda possiblement al s. XVI o s. XVII.

En la façana occidental, per on hi ha l’entrada a l’església, trobem desplaçat cap al lateral un campanar d’espadanya que arrenca des del nivell del terra, amb tres pilars, que fan de contraforts del mur. Una escala porta al campanar i cap a l’altre costat al cementiri, situat al davant de la façana de l’església.

Sobre la porta d’accès hi ha un òcul. La paret està arrebossada però es pot veure l’aparell amb pedra de la zona. Trobem una data, 1670.

L’absis és semicircular i allargat, continuació de la nau. A l’exterior sota el ràfec apareix un espitllera, hi ha restes de vestigis d’una coberta de lloses. A la part meridional hi ha adossada una sagristia.

L’interior de l’església és arrebossat i pintat. Les voltes de la nau i de l’absis són de llunetes. Un arc toral i el triomfal són rebaixats. Hi ha dos altars laterals, un a cada costat. El cor és de fusta.

El cementiri es va construir el juny de 1618.

La cel.la de St. Fruitós de la Vall apareix en la mateixa documentació que apareix per primer cop el monestir de Sant Pere de Rodes, protagonitzant junt amb dues altres cel.les disputes entre els monestirs de Sant Esteve de Banyoles i St. Policarp del Rasés pel seu domini. Quan St. Pere de Rodes aconseguí la seva independència li foren adjudicades les altres cel.les.
Dintre d'aquestes disputes, trobem anomenat St. Fruitós de la Vall el 866 en un precepte de Carles el Calb, favorable a l'abadia de Banyoles. El 878, en un precepte de Lluís el Tartamut, en aquest mateix any en un judici celebrat a Castelló d'Empúries. El 899 Carles el Senzill dóna l'església de St. Fructuós a la Seu de Girona. El 916 Carles el Senzill la dóna a St. Esteve de Banyoles. El 948 en un precepte de Lluís d'Ultramar, apareix per primer cop sota el domini del Monestir de St. Pere de Rodes.

L'església de St. Fruitós apareix com a sufragània de Sta. Creu de Rodes i un cop extingida aquesta parroquial, va passa a ser sufragània de St. Esteve de la Selva de Mar. En l'actualitat és agregada a la parroquia del Port de la Selva.

Bibliografia

Badia i Homs, Joan; L'arquitectura medieval de l'Empordà. Alt Empordà. II - B. Diputació de Girona. 1981. Girona