El petit nucli de la Vall de Santa Creu es troba al sector nord-est del terme, ocupant el terreny del fons de la vall. Va ser municipi independent fins al 1787. Compta amb una quarentena de cases, la major part restaurades, organitzades en petits carrerons estrets i costeruts, a excepció del carrer principal que ens porta fins a la font, un espai amb arbres molt agradable.

Hi passa la riera del mateix nom, que antigament era aprofitada pel funcionament de varis molins, com el molí d'en Pairet o el de Canavall. De darrera del poble en surten varis camins, per fer a peu, un que puja directament fins el monestir de Sant Pere de Rodes i un altre que ho fa passant per coll Perer , i que permet anar fins a Llançà.

La Vall de Santa Creu és el nucli habitat més próxim al Monestir de Sant Pere de Rodes. Envoltada de muntanyes, entre el Puig de la Vall, el Puig Vaquer i el Puig Dijous, és atravessada per una riera, la Riera de la Vall que desemboca a la Platja del Port de la Vall. Administrativament, la població està adscrita a l’Ajuntament del Port de la Selva.

El canvi en el règim econòmic de la zona, que va passar d’una economia tradicional basada en l’agricultura (es veu tot el terreny esgraonat amb feixes d’oliveres i vinyes) i la pesca a l’economia actual, va provocar una devallada espectacular d’habitants els anys 50 i 60.

Sobre la població de la Vall de Santa Creu no hi ha estudis històrics seriosos. La seva església apareix en documentació del s. XI sota la influència del Monestir de Sant Pere de Rodes. En documentació més recent, com poden ser contractes d’establiment, es veu el domini del Monestir sobre les terres de la població fins endinsat el s. XIX.

Hi ha qui situa l’origen del nucli urbà com a successió directa de la població que va marxar de la població de Santa Creu de Rodes, situada a la carena de la muntanya.

Bibliografia

Badia i Homs, Joan; L’arquitectura medieval de l’Empordà. Alt Empordà. II – B. Diputació de Girona. 1981. Girona