La documentació que fa referència a l'església de Santa Creu es remonta al segle X, on apareix al 974 amb una Butlla pontifícia que confirma les possessions del Monestir de Sant Pere de Rodes. Apareix en el precepte reial del 982 del rei Lotari i el 990 en l'epistola papal de Joan XV a favor de Sant Pere de Rodes. L'any 1113 és l'any que es reconeix com a parroquial i com a data de la consagració de l'església. Continua apareguent en documents del s. XII i XIII com a possessió del Monestir de Sant Pere de Rodes. L'any 1336 hi ha la concessió d'una notaria per part de l'abat Ramon de Sant Pere de Rodes a Bartomeu Peric amb la condició que resideixi al poble de la Santa Creu. El 1455 hi ha tres capellans. El 1517 apareix per primera vegada l'advocació de Santa Helena. L'any 1572 l'església ja no és parroquial sinó sufragània de Sant Esteve de Mata de la Selva de Mar., els monjos de Sant Pere no ho accepten fins el 1593. L'abat Pere-Joan Desgüell fa intents de reimpulsar el poble obligant als veïns de Selva de Mar i de la Vall a oir missa, rebre els sagraments i ser enterrats a Santa Helena. El 1820 va ser enterrat a l'església l'abat de Sant Pere Josep de Viladecans. Es celebren aplecs populars a l'església fins al 1880. A partir d'aquest any l'església resta sense culte.
Bibliografia bàsica
Badia Homs, Joan; Santa Creu (o santa Helena) de Rodes, dintre de Catalunya Romànica. L' Empordà II. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. 1984